Hola, classe!

Per aquest quart registre, no podia dur altra cosa que no estigués lligada a la diada de Sant Jordi.

Aquesta vegada he aprofitat que el dia 23 d’abril, la nostra diada, un gran amic i artista, l’Ernest Costafreda, venia a Lleida a fer una petita exposició, per parlar-nos de manera molt artística i abstracta sobre la nostra llengua, el català, i lligar-ho amb un dels seus temes més recorrent, l’amor.

Per ficar-vos en context, a l’Ernest el vaig conèixer fa 4 anys, al cap de poc de començar la meva relació sentimental amb la meva xicota. Ella és de Llardecans, i al poc de conèixer-nos ja era un més de la seva colla d’amics del poble, i entre ells estava l’Ernest, un artista de cap a peus. És un tot-terreny, és un artista multidisciplinari; creador de poesia, fotografia, disseny, pintura i fins i tot director d’algun curt cinematogràfic, és una persona que té un interès constant per la transforació social i gran impulsor de la cultura. Des del primer moment de conèixer-lo i que m’expliques i m’ensenyes a què es dedicava, vaig agafar un gran interès per la seva feina, i sempre que puc assisteixo a les seves exposicions o lectures. Ja ha tret 2 llibres de poesia, anomenats el primer: POESIA DE MIERDA, i el segon, que fa poc que ha sortit a la venda anomenat MARIPOSAS EN EL ESTOMAGO, tots dos molt recomanables.

El cas és que aquest cop, sabent que tenia el quart registre pendent, ni m’ho vaig pensar i vaig agafar la càmera i vaig anar a gaudir d’un diumenge al matí diferent. Tot i ahir ser un dia amb diverses opcions on disfrutar de la nostra cultura a Lleida, em va sorprendre la gran quantitat de gent que va assistir en aquest acte.

L’exposició, anomenada ”sense la meva llengua no puc dir-te que t’estimo” es basava amb petites obres d’art, escrits i pintades que van fer ell juntament amb dos artistes més, on volien reflectir a traves de l’art l’importància de la nostra estimada llengua catalana. Van transmetre als espectadors la gran importància que té la llengua alhora de representar la identitat cultural i lingüística d’una comunitat específica, suggerint que la capacitat d’expressar-se en la llengua materna és essencial per transmetre certs sentiments i emocions de manera autèntica i profunda. Podríem dir que aquella sala representava una crida a la preservació i promoció de la diversitat lingüística, ja que la pèrdua d’una llengua pot significar en molts casos la pèrdua d’una part important de la cultura i la identitat d’un poble.
Aixi, doncs, podria relacionar aquesta experiència viscuda el dia 23 amb el meu tema escollit ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”, perquè a llengua és un element fonamental de la identitat cultural d’un poble i el seu ús té una incidència directa en la manera com una persona es veu a si mateixa i com és vista pels altres.

Per tant, el català és una part crucial de la identitat cultural dels que som parlants nadius d’aquesta llengua i el seu ús contribueix a la construcció i el manteniment de la nostra identitat. En un context més ampli, la preservació i la promoció de les llengües minoritàries i regionals pot contribuir a la construcció i el manteniment de la identitat cultural d’un territori. L’ús col·loquial de la llengua materna reforça clarament els lligams emocionals i culturals entre els membres d’una comunitat.

 

Justificació teòrica:

Després d’una bona estona regirant documents d’interès relacionats amb aquest registre, he trobat aquesta tesi doctoral de Simone Belli anomenada ”Emociones y lenguage”.

Faré una reflexió final, a partir d’aquesta cita, que inclou diferents i reputats autors:

”Los humanos emos centrado la atención en el binomio emoción–lenguaje con el propósito de elaborar argumentos que sirvan para diferenciar la relación entre estos dos términos”.

I ens planteja el següent dilema:

¿Las emociones se pueden localizar en el lenguaje, o es a través del lenguaje se accede a las emociones?” (Armon-Jones, C,  1986, 1986)

Jo penso que la relació entre el llenguatge i les emocions és un tema molt complex i multidimensional.

D’una banda, el llenguatge pot ser una eina per expressar, comunicar i descriure les emocions, ja que a través del llenguatge, podem posar en paraules les nostres experiències emocionals, descriure com ens sentim i compartir-ho amb els altres.

D’altra banda, el llenguatge també pot influir en la manera com experimentem i comprenem les nostres emocions. En tenir un repertori lingüístic per descriure i categoritzar les emocions, podem tenir més consciència i claredat sobre els nostres propis estats emocionals.
Tot i això, és important reconèixer que les emocions no es limiten exclusivament al llenguatge, les emocions també les experimentem i expressem a través de gestos, expressions facials, to de veu i altres canals no verbals.

Per tant, crec que el llenguatge i les emocions estan estretament relacionats, i el llenguatge pot ser tant una eina per expressar i comunicar les emocions com una influència en la manera com les experimentem i les comprenem.

BIBLIOGRAFIA:

(Belli, S, 2009), ”Emociones y lenguage” UAB.

(Armon-Jones, C,  1986), ”The thesis of constructionism”. 

 

 

A continuació us deixo el link per veure les fotos que vaig fer diumenge, i els links a les xarxes socials del meu col·lega Ernest per si aquest post us crea curiositat i us deixa amb ganes d’explorar les seves obres.

https://drive.google.com/drive/folders/1cjuuRUYU61UK8gnzF1XUiAOmRDo6xuzI

https://www.instagram.com/titilamel/